Instants

La meva memòria és com el disc dur d’un ordinador, d’una capacitat més gran o més petita però sempre limitada. Per això esborro tot el que és susceptible d’ocupar espai innecessari i només hi deixo allò que em manté vital. Fa temps vaig esborrar els mals records i ara no en deixo acumular de nous. Així he aconseguit una carpeta d’instants que sovint s’obre i em revenen com si encara fossin reals, instants que mentre el disc dur no s’espatlli han quedat tan ben enregistrats que ja mai res els podrà diluir. I quan la vida o l’atzar em sorprenen amb nous instants en què sempre n’hi ha de molt bons, de bons, de no tan bons i de dolents, procuro que els molt bons s’allarguin tan com sigui possible; però si finalment s’acaben, faig un reset, elimino els no tan bons i els dolents i emmagatzemo els molt bons i els bons. Abans d’esborrar, però, deixo un petit espai a la memòria per anotar-hi els errors i procurar que no es repeteixin, així potser els propers instants ja només seran molt bons i bons.