Si. Algú pot creure que Calentot és el mateix que calent.. que trobar-se Calentot és anar desesperat per “fotre un clau”.. doncs no, qui pensa això va ben errat....
Sentir-se Calentot és un estat emocional, una receptivitat cap a una mirada de desig, un sentir un pessigolleig (allò que sentíem d’adolescents) al creuar una persona que traspua una especial sensualitat...
Sentir-se Calentot és saber que ja no ve de gust una relació qualsevol, amb qualsevol i de qualsevol manera. És saber que una relació és més plaent si el camí fins a ella és llarg, ple de seducció, de jocs de paraules, de moments únics i especials... de confidències, de desitjos, de tendreses... és saber que si arribes al final d’aquest camí, el final en sí és el de menys, que el millor de tot és el camí que has fet, un camí tan plaent que per llarg que sigui sempre et semblarà curt...
Sentir-se Calentot no és ni de bon tros anar calent. Sentir-se calentot és percebre la sensualitat